dissabte, 12 d’octubre del 2013

Una campiona de natació al nostre institut



/ ESPORTS / OCTUBRE 2013 /

  El passat més de juny l’alumnat de La Revista va fer una entrevista a l’alumna Naiara Galea. La fi del curs, però, va impedir que aparegués a les nostres pàgines. I ara que comença el nou any acadèmic, hem cregut de gran interés publicar-la. Molts ja coneixeu que la Naiara està enguany al grup E de Tercer d’ESO del nostre Institut, però potser no sabíeu que és una nedadora federada del Club Natació Atlètic Barceloneta. La passió per la natació li va venir, de fet, de ben petita, i ben aviat –quan tenia deu anys- va començar a participar en competicions d’aquest esport. Tot i que s’estima sobretot la braça, l’any passat va ser campiona d’Espanya en 200 metres estils. I enguany ha estat segona. Però no importa en quina posició quedi, per nosaltres la Naiara sempre será una campiona, perquè ens ha ensenyat el vertader significat de l’esforç i el sacrifici.
Entrevista a Naiara Galea

"Sense la natació

sento que em falta alguna cosa"

L’alumna de Tercer d’ESO ens parla del seu esperit nedador
 

La Naiara ja sap què és arribar a dalt de tot del podi (foto facilitada per l’alumna)
   TATIANA GUEVARA / JORGE LÓPEZ / RAQUEL PUEYO / ALISON MICHELLE SHUNTA

  Com va començar el teu interés per la natació?

  De petita m’agradava molt l’aigua i el meu pare m’apuntava a cursets de natació. Un monitor va veure que tenia possibilitats en aquest esport i això va fer que encara tingués més ganes de practicar-lo.

  Ha influït la teva familia d’alguna manera en la teva decisió de ser nedadora?

  Sí. L’amor per l’esport em ve de la familia: la meva mare fa balls de saló, el meu pare va ser jugador de beisbol i ara dos dels meus germans –en tinc tres- també juguen a beisbol.

  Quant entrenes a la setmana?

  Entreno tots els dies de la setmana menys els diumenges. Alguns dies, a més de l’entrenament de les tardes, també tinc entrenament al matí. Llavors em llevo a les cinc del matí per entrenar de sis a vuit.

  Quan competeixes?

  Cada dos o tres setmanes.

  Com et prepares abans de competir?

  Fent un escalfament de dos kilòmetres, movent els braços, fent salts, donant-me copets als braços…

  Segueixes alguna dieta especial?

  Haig de menjar força. Molta pasta la setmana abans de la competició i molt arrós la setmana posterior. També prenc força ferro i complements vitamínics després dels entrenaments.

  Què és el que més et motiva en les competicions?

  La presència de la meva familia i pensar que puc arribar en primer lloc.

  Has tingut cap lesió important?

  Sí. Al 2012 vaig tenir una inflamació al genoll que em va impedir competir a l’estil braça. I no fa gaire vaig tenir una altra als dits dels peus. D’altra banda, força vegades m’he fet contractures musculars als entrenaments.

  Creus que la teva pràctica esportiva perjudica els teus estudis?

  La veritat és que sí. Com que entreno matí i tarda, em llevo molt d’hora i tan sols puc dormir cinc o sis hores, és lògic que el meu rendiment escolar no sigui l’òptim. A vegades estic tan cansada que no puc fer tots els deures.

  I doncs? Per què segueixes competint?

  Perquè sense la natació no estic competa, sento que em falta alguna cosa. A més, aquest esport m’ha ensenyat a valorar l’esforç i el sacrifici per aconseguir el que vull.

  Tens cap ídol?

  L’Erika Villaécija, campiona en estil crol, i el Rafael Muñoz, campió en estil papallona.

  Ànims, Naiara, que arribis tan lluny com ells!

dilluns, 13 de maig del 2013

Un alumne ens parla de la seva passió pel rugbi



/ ESPORTS / MAIG 2013 /

Entrevista a Max González
“La confiança que em dóna el rugbi no la trobo en cap altre esport”

L’alumne de Tercer d’ESO H ens parla de la seva passió pel rugby


El Max González és un jugador de l’equip infantil de rugbi la Unió Esportiva Santboiana. Ja fa deu anys des que va començar a practicar aquest esport i en l’actualitat la seva posició en l’equip és d’scrum –un dels jugadors clau, perquè ha de placar, ser ràpid i tenir una visió de conjunt. Encara que ha tingut lesions importants, cap no ha aconseguit desmoralitzar-lo ni fer que abandonés els terrenys de joc. A més a més, ens ha confessat que el rugbi ha fet que confiï més en ell mateix. I d’això, nosaltres, després d’haver comprovat la seguretat i l’entusiasme amb què ens va parlar del tema a la classe de La Revista, no en tenim cap dubte.



En Max escapolint-se d’un grup de jugadors rivals que intenten prendre-li la pilota (La foto, que ha estat facilitada per l’alumne mateix, és del fotògraf Guillermo Gómez Campa. A la magnífica página web d’aquest excel·lent artista esportiu - http://gomezcampa.com   -hi trobareu moltes d’altres instantànies d’en Max i dels altres jugadors de la Unió Esportiva Santboiana en plena acció)

 ALISON MICHELLE SHUNTA FONSECA

  Per què vas escollir aquest esport?

 Perquè és l’únic que m’agrada i, a més, és l’únic que m’inspira confiança en mi mateix.

 Els teus pares et donen suport amb el rugbi?

 Al principi no els agradava, perquè no volien que em fes mal, i, a més, deien que era un esport violent, però amb el temps es van adonar que hi gaudia molt  i que se’m donava bé.

 Quin ha estat el millor partit de la teva vida?

 Un que vam jugar contra el Quirze del Vallés, perquè vam fer 147 punts.

 Algun cop has pensat que hauries de deixar-ho?

 Algun cop sí, quan vaig tenir una lesió important a les espatlles i vaig estar força temps de baixa. Però ha estat l’única vegada en què em va venir al cap que si no em recuperava, hauria de deixar-ho córrer… I pensa que he tingut moltes d’altres lesions: tres esquinços de segon grau, un braç trencat dos cops, un trencament fibrilar…

 Quants títols has assolit al llarg de la teva vida esportiva?

 He guanyat dos campionats d’Espanya i d’altres dos de Catalunya.

  Acostumes a respectar les regles del joc?

Sí, les respecto, però accions fortes físicamente com els placatges també formen part de les normes…

 I has tingut cap conflicte al camp?

 La veritat és que en algunes ocasions sí que he tingut desacords amb algun arbitre. I a vegades també m’he vist implicat en alguna picabaralla amb els jugadors de l’altre equip…

 Al teu parer, quins són els millors equips de rugbi de l’Estat espanyol?

 El Cau de València, el Marbella, el Caja Sol i, és clar, nosaltres: la U.E. Santboiana.

 Tens bona relació amb els teus companys d’equip fora del camp?

 És clar que sí. A vegades ens reunim tots i anem a dinar o a fer d’altres activitats socials.