/ L’INSTI /
DESEMBRE 2013 /
Soraya está encantada con el insti y con
las tareas que desarrolla: ayuda al alumnado con discapacidades físicas,
ofrece refuerzo pedagógico individualizado a quien lo necesita y colabora en
la organización e intendencia de los diferentes eventos sociales y culturales
del centro. Sin embargo, a pesar de esta ilusión que muestra por lo que hace,
existe el riesgo de que el próximo año no se encuentre ya entre nosotros,
pues su puesto de trabajo depende de una empresa externa y de necesidades no
fijadas por el centro. De esta sombra de preocupación, pero también de sus
alegrías, y de muchísimos temas más, habló en la entrevista que concedió al
alumnado del grupo H de Segundo de ESO que cursa Taller de Prensa. Una
asignatura, por cierto, en la que colabora habitualmente, pues el afecto que
siente el alumnado por esta persona cercana ayuda sobremanera al profesor a
la hora de motivar a la clase para que aprenda los rudimentos básicos del
oficio de periodista. Gracias, Soraya, por la entrevista y por todas las
ocasiones en las que has colaborado en el aula.
|
Entrevista
a Soraya
Una
persona humilde y un trabajo imprescindible
 | |
|
ADRIÀ / AROA / EMMA / GIARA / JUDITH / LAIA / LEI / LUCÍA / MARIA /
MERITXELL / MOHAMED / SANDRA / YASSIN
¿Eras
buena estudiante cuando ibas al colegio?
Tenía que estudiar
mucho, pero sacaba buenas notas.
¿Qué querías ser de niña?
Quería
ser profesora de educación infantil.
¿Y estás contenta con el trabajo que tienes
en la actualidad?
Sí,
muchísimo. Es parecido a lo que soñaba de niña, pues ayudo en la integración y
en la formación de menores. Y aunque al principio quería trabajar con niños
pequeños –mis estudios están relacionados con este objetivo-, ahora me encanta
mi trabajo con adolescentes. Les cojo fácilmente afecto, sobre todo si valoran
lo que haces por ellos. Estoy muy orgullosa de lo que hago.
¿Qué es lo que más te gusta de tu trabajo?
Muchas cosas. Estar entre niños y jóvenes,
poder intercambiar ideas con ellos, ayudarles a que se comporten mejor… Resulta
especialmente gratificante cuando veo que mi trabajo ha obrado cambios
positivos en algún alumno que, inicialmente, tenía una actitud negativa.
¿Aceptarías
si te propusieran ser profesora en el insti?
Me
gustaría, pero no puedo ser profesora del insti porque no he estudiado ninguna
carrera universitaria. Sin embargo, estoy a punto de terminar un ciclo en
Formación Profesional de Técnico Superior en Educación Infantil. Es un título
que me permitirá acreditar que tengo los conocimientos necesarios para trabajar
con niños pequeños.
¿Cuánto
tiempo llevas trabajando en el centro? ¿Quieres seguir trabajando aquí?
Empecé trabajando en el Rubió i Ors hace seis años,
cuando yo tenía veinticuatro. Y claro que me gustaría seguir aquí, porque estoy
muy a gusto, pero tal vez el próximo año me quede sin trabajo porque los niños
con discapacidad física a los que estoy atendiendo ya no estarán en el centro…
¿Qué
harás si no puedes seguir en el insti?
Supongo que buscar trabajo en alguna guardería. Aunque
yo preferiría continuar aquí.
Además
de trabajar con menores, ¿hay algo que hayas deseado siempre en la vida?
Ser feliz.
/ L’INSTI /
CULTURA / ABRIL 2013 /
/ L’INSTI / SOCIETAT / MARÇ 2013 /
Movidón
bailongo en el Rubió i Ors
¡
Asuúcar !
Un
taller del día de Sant Jordi
trae los bailes cubanos y latinos a nuestro
instituto
 | |
|
TATIANA
GUEVARA
El
pasado martes 23 de abril, día de Sant Jordi, muchos alumnos de Tercero y
Cuarto de la ESO tuvieron la oportunidad de participar en un taller de bailes
de salón cubanos y latinos organizado en nuestro instituto.
El
taller fue impartido por una pareja de baile profesional especializada en el
baile cubano. Y también contó con la colaboración de Tatiana Guevara y Adriana
Mendoza, dos alumnas de Tercero de Eso que enseñaron los pasos y movimientos de
diversos bailes latinos.
Las
enseñanzas se desarrollaron en el gimnasio del instituto. El espacio resultó
ideal para acoger a la veintena de personas que participaban en el taller.
Algunas se limitaron a escuchar las explicaciones y ver cómo se bailaba, pero
la mayoría se animó a ensayar y practicar los bailes propuestos.
Entre
los pasos que se enseñaron y ensayaron, cabe citar el básico, el diagonal, el
mambo y el lado a lado.
El alumnado
y el profesorado que acudió al gimnasio hacia el final del taller para ver lo
que allí acontecía pudo observar con verdadero deleite el grado de soltura de
los participantes a la hora de practicar los bailes y coreografías ensayados.
Especial regocijo causaron los progresos alcanzados en bailes como la salsa y
la bachata.
/ L’INSTI / SOCIETAT / MARÇ 2013 /
El punt al teu insti
La Cati
ens informa sobre el servei d’informació juvenil que ofereix al nostre institut
 | |
|
CATI.
- El Punt al teu Insti és un servei municipal d’atenció informativa als
Instituts dins del projecte de descentralització informativa del Servei
d’Informació Juvenil El Punt.
Aquest servei ofereix a l’alumnat jove informació
de temática diversa: estudis, recursos per treballar, associacionisme, cultura,
lleure i oci, esports, salut, així com també dels atres temes de la resta
d’assessories d’El Punt.
Un cop a la setmana teniu la possibilitat
d’aprofitar l’hora del pati per consultar-nos al vestíbul del vostre institut
sobre els temes que us interessin. A l’Institut Rubió i Ors, en concret, ens hi trobaràs els dimarts d’11 a
11:30. I
també podeu estar al dia sobre temes d’interès juvenil fent-vos seguidors/es
del facebook ElPuntalteuinsti.
Per a més información, podeu recórrer als
següents contactes i adreces:
Telèfon: 93 652 98 43
Telèfon i fax: 93 654
28 28
Correu electònic: elpunt@santboi.cat
A
més a més teniu la possibilitat de visitar-nos a La Factoria Jove de Can
Massallera (carrer Mallorca número 30).L’horari és el següent: els dilluns de 10
a 14 hores i de 16 a 20 hores, de dimarts a dijous de 16 a 20 hores, i els
divendres de 10 a 14 hores. Us hi esperem!
/ L’INSTI / CULTURA / FEBRER /
Reportatge fotogràfic del carnestoltes celebrat a l’insti el
divendres 8 de febrer
Per què ens agrada tant
el carnaval?
(FOTOS: DAVID CASTILLO i JORGE /
TEXT: JORGE)
Per què ens agrada tant el
carnaval? Perquè ens fa gràcia disfressar-nos de quelcom totalment diferent a
nosaltres? O, més aviat, perquè deixem que, per unes hores, pugui sorgir i
expressar-se lliurement algun dels molts éssers que habiten en el nostre
interior? Ja siguin éssers monstruosos, terribles, que produeixen por i neguit:
O bé éssers simpàtics,
amables, divertits, frívols:
Potser sí, tots portem a
dins una galeria de personatges ben variats: una warrior terrible, un Freddy
Krüger de pel·li, una mort amb dalla, un goril·la, un fantasma i una calavera
inquietants, però també una gateta entremaliada, un Gary Cooper d’estar per
casa, un astronauta daurat, una aristòcrata coqueta, un bufó sorneguer i un
ninot de fira. No tenim excuses doncs: depèn de nosaltres deixar que es
manifesti un o un altre.
/ L’INSTI / GENER 2013 /
Un
teòleg ens parla del món en què s’ambienta La
vida de Brian
Al desembre vam projectar La vida de Brian en
l’assignatura Va de Cine. Quan es va estrenar aquesta pel·lícula, els seus
realitzadors –els membres del grup Monty Python- van declarar que no volien
fer broma dels sentiments religiosos de la gent, sinó de les pel·lícules de
romans i de fets bíblics realitzades per Hollywood. Aquestes pel·lícules
presenten la societat antiga de manera molt idealitzada, sense tenir en compte
que aquella societat, com totes, també tenia força aspectes i elements
ordinaris, prosaics, lletjos, ridículs, criticables –i que el mateix
Jesucrist va criticar: per exemple, guarint malalts en dissabte, el dia en
què els jueus prohibien fer cap activitat, o rebutjant la lapidació de les
persones (“qui estigui lliure de pecat que llanci la primera pedra.”) Per això, per comprendre millor el món en
què s’ambienta la pel·lícula i, per tant, el sentit de les bromes realitzades
pels Monty Python, vam demanar al Goyo –Gregorio López-, un teòleg molt obert
i poc convencional d’un corrent protestant, que ens parlés del vessant
històric de Jesús i dels pobles jueu i romà d’aquell temps. Volíem entendre
molt especialment per què el poble jueu esperava la imminent arribada d’un
messies, esperança probablement aprofitada en benefici propi per falsos
profetes i xerraires de tota mena, talment com es critica en algunes de les
escenes més hilarants de la pel·lícula. La conferència també pretenia que
l’alumnat s’adonés que com més coneixements històrics, humanístics i
científics tingui, més gaudirà del cinema i de l’art en general. Us hem
seleccionat diversos fragments d’algunes de les cròniques que van fer els
alumnes de l’assignatura sobre el que ens va explicar el Goyo a classe el
dimecres 16 de gener.
|
 | |
|
DÈBORA
LÓPEZ PANIAGUA. - El teólogo Gregorio
López empezó la conferencia asegurando que Jesucristo es un personaje histórico
de hace 2.000 años.
Nos
explicó que puede haber dos maneras diferentes de acercarse a esta figura. Una
podría ser teológica –el acercamiento a las cuestiones divinas- y otra podría
ser la antropológica –el acercamiento al hombre. Según Gregorio, esta segunda
manera es más nueva. Y es por la que optó en su conferencia.
Realizada esta pequeña introducción, Gregorio pasó a hablarnos de los
dos grupos que había en Jerusalén, la capital de Israel hace dos mil años. Por
un lado estaba el pueblo judío, un pueblo que llevaba siglos en aquel territorio, que leía
los 39 libros del Antiguo Testamento, y que, teniendo presente figuras de tales
libros, esperaba la llegada de un mesías que los liberara de la potencia
extranjera que los había invadido. Por otro lado estaban los romanos, la
potencia invasora. Eran unos imperialistas y a ellos lo único que les
interesaba era que el pueblo judío permaneciera sometido, sin rebelarse.
Gregorio concluyó su charla explicando por qué había tanta gente
interesada en que Jesús muriera. Muchos judíos habían depositado muchas
expectativas en Jesús, y estas no se habían cumplido. Habían pensado que era el
mesías y que les liberaría de los romanos, pero no fue así, pues contravenir
algunas tradiciones judías o dejarse apresar para morir en la cruz no era lo
que entendían por un mesías. A los romanos también les interesaba su muerte:
habían comprobado que Jesús era capaz de mover al pueblo y pensaban que podía
ser un elemento distorsionador de la dominación romana en aquella zona.
GEMMA GALLACH DAURA. – El Gregorio ens va
explicar que molts jueus pensaven que Jesús els havia mentit i que per això van
posar-se en contacte amb els romans per acabar amb ell. També ens va asegurar
que la crucifixió de Jesús va ser un fet històric.
 | |
|
El cantautor Mateolika Punk
ofereix una xerrada i un concert
a l’alumnat de La Revista
L’acte
va esdevenir un bon comiat de l’assignatura
per a tot l’alumnat que l’ha cursat
al primer quadrimestre
(CRÒNICA
i FOTOS DEL PROFE)
Les
dues últimes setmanes de l’assignatura quadrimestral La Revista van ser ben
especials. Estudiats ja tots els gèneres periodístics, vam dedicar les quatre
classes restants a tocar un dels aspectes més controvertits dels mitjans de
comunicació: la manipulació informativa. I, a banda d’altres textos més
acadèmics procedents de manuals de periodisme, vam poder treballar llavors tres
de les esmolades cançons d’en David Mateos, àlies Mateolika Punk, un jove
cantautor barceloní. En concret, vam analitzar “Bienvenidos a la muerte” –sobre
l’explotació del dolor a la televisió-, “La gente grita” –sobre el tractament
de les guerres als mitjans-, i “Los 40 criminales” -sobre la selecció de la
música a la ràdio i la tele.
La
sessió més interessant en realitat va ser la de l’1 de febrer -l’última del
crèdit-, perquè va venir a classe el mateix Mateolika per tocar-nos en directe les
cançons que havíem analitzat els dies anteriors i explicar-nos la seva visió de
la societat. Al llarg de gairebé una hora va tenir temps de cantar-nos més
cançons de les previstes, aclarir-nos els dubtes que ens havien generat algunes
frases de les seves lletres i parlar sense cap mena de censura sobre allò que
l’inquietava del món actual. L’alumnat va mostrar cara d’interès i, a vegades,
de certa sorpresa pel que sentia. No és estrany, doncs, que les demandes de més
explicacions, les preguntes encuriosides, alguns silencis reflexius i les peticions
de bisos de cançons aviat es fessin presents a l’acte.
Mateolika ens va demostrar que, a més de compromesa, és una persona amb
molt sentit de l’humor. Va recordar anècdotes simpàtiques de la seva etapa
d’institut des de la visió irónica, i potser un xic enyoradissa, del pas del
temps –ara té trenta anys. I, teixida la complicitat necessària, va compartir
diverses bromes amb l’alumnat –una el va dur a acabar una cançó fent un
saltironet des d’una cadira perquè diversos alumnes comprovessin que ell també
sabia moure’s i fer bots a l’escenari. El seu carácter generós també va quedar
ben palès al llarg de la sessió. I el detall que va tenir quan, entre mostres
d’alegria general, va començar a regalar a tothom el seu últim cd –“La matanza
de la rumba”- és una d’aquelles coses que es recorden amb simpatia.
Tot
plegat va ser, en definitiva, una manera força encertada –educativa i amena
alhora- d’acabar l’assignatura. I si nosaltres -l’alumnat i el professor- vam
quedar molt contents amb la xerrada-concert, per a en Mateolika també va ser
una experiencia positiva. Fins al punt que, en acabar l’acte, satsifet com
estava, va sol·licitar un retolador i va animar a tots els presents perquè li
signéssim la guitarra. Tot un honor haver tingut l’oportunitat de signar la
“màquina” –l’expressió és de Woody Guthrie- amb la qual l’havíem vist llançar
dards musicals de rebel·lia i intel·ligència contra les injustícies i
opressions dels nostres temps. Gràcies, Mateolika.
