Taller de mandales a l'institut

/ CULTURA / DESEMBRE 2012 /

Mandala realitzada al taller per l'Hanxiao Liu, alumne del grup F de Segon d'ESO

 Mandales

Un taller relaxant en les jornades multiculturals

MARTA VIVERO VILLENA

   El dimarts 4 de desembre, dins de les Jornades de la Multiculturalitat del nostre institut, vam poder assistir a un interessant taller de mandales dirigit per les professores Iolanda Sotillo i Vanessa Gilabert. El taller va comptar amb alumnat de primer, segon i tercer d’ESO i es va distribuir en dues classes.

   Els assistents, a banda de pintar-hi mandales, van escoltar amb atenció com el professorat explicava la seva història: qui les va crear, per a què sevien, etc.

  Les mandales són dibuixos amb formes concèntriques utilitzats des de temps ancestrals per aconseguir l’harmonia personal. Són originàries de l’Índia, però s’han trobat també representacions geomètriques simbòliques en d’altres pobles: els indis navajos, els asteques, els inques i els aborígens d’Austràlia.

   Els creadors de les mandales són els monjos budistes, que dediquen setmanes a construir, a base de sorres tintades, complicats dibuixos per commemorar situacions especials.

  Les mandales tenen efectes beneficiosos per equilibrar els dos hemisferis cerebrals, tant el racional com el creatiu.

  Totes les formes i els colors de les mandales tenen un significat propi i cada mandala pot tenir diferents efectes sobre nosaltres: sanació d’emocions, aprofundiment en nosaltres mateixos i relaxació.

   Per obtenir aquests efectes positius, però, cal situar-nos davant de la mandala i deixar-nos anar intentant que la ment pensant hi intervingui el mínim possible. Un cop acabada la mandala podem analitzar el missatge del subconscient.

   Al mateix temps que sentien les explicacions del professorat o pintaven les mandales, els assistents també van poder escoltar  en tot moment música de relaxació i de meditació.

Una entrevista per confiar en l'educació

Cada any fan pràctiques al nostre institut persones molt joves que estan estudiant per ser professores o educadores. Una d’elles va acceptar venir a la classe de la Revista per ser entrevistada per l’alumnat. Al llarg de gairebé una hora va contestar totes les nostres preguntes sobre diferents aspectes de la seva vida, la seva formació i les seves propostes per millorar l’educació. Ens va confessar, a més, que era el primer cop que, d’alguna manera, estava conduint una classe. Tots nosaltres vam quedar captivats per la seva simpatia, els seus coneixements i la seva confiança en les relacions humanes. Creiem que, sens dubte,  serà una gran professora.

(foto: David Castillo) La Cristina no va defugir cap de les nostres preguntes

(foto: David Castillo) La Cristina no va defugir cap de les nostres preguntes

/ SOCIETAT / NOVEMBRE 2012 /

Entrevista a una futura professora

 La il·lusió de qui comença

Energia jove per a la renovació psicopedagògica

CLARA JOLONCH / ANNA MARIA PÉREZ

  Ens podries donar les teves dades personals?

  Em dic Cristina i sóc de Sant Carles de la Ràpita, al sud de Catalunya. Tinc 24 anys i he acabat la carrera de Psicologia.

  Quan vas decidir estudiar Psicologia?

  Fa uns anys vaig començar a fer la carrera de mestra en educació infantil a la Universitat de Barcelona, però no em va convèncer. Així que la vaig deixar i vaig decidir estudiar Psicologia.

  Per què vas escollir Psicologia i no qualsevol altra cosa?

  Perquè la psicologia és una disciplina molt general. Em va interessar especialment la part clínica, poder tenir contacte amb la gent i poder ajudar-la.

  Va ser un camí llarg?

  Quan comences a fer una carrera penses que són molts anys estudiant i que no s’acabarà mai, però quan va passant el temps t’adones que cada cop falta menys per acabar.

  Quins són els teus plans per al futur?

  No m’agrada la monotonia, per això desitjaria trobar una feina on m’ho passés bé, pogués aplicar tot el que he estudiat aquests anys i anés cada dia amb moltes ganes de treballar.

  T’agradaria seguir estudiant o únicament tens ganes de començar a treballar?

  Quan estava acabant la carrera tenia moltes ganes de començar a treballar, però ara que ja l’he acabat, també vull continuar estudiant per tenir més coneixements, perquè mai no tenim la certesa que fem el que és més corrrecte.

  Per què vols ser professora?

  Perquè penso que puc aportar-hi moltes coses bones. M’interesso molt pels alumnes i puc contribuir a millorar el sistema.

  Sempre has volgut ser psicòloga?

  El meu somni de petita era ser carnissera, però quan vaig créixer el que més em va cridar l’atenció va ser la carrera de Magisteri. Els meus pares em van recolzar plenament quan vaig començar els estudis de mestra, però quan els vaig dir que volia ser psicòloga no ho van fer tant.

  On t’agradaria treballar?

  No sé ben bé on m’agradaria treballar, però el que sé és que no voldria treballar sempre al mateix lloc, m’estimo més canviar d’aires i poder exercir en llocs diferents.

  Ara mateix, estàs treballant?

  En aquests moments estic de cambrera per guanyar diners i pagar-me els estudis, però opino que aquesta feina també serveix per aprendre a relacionar-te amb els altres. Sempre s’aprèn de qualsevol cosa.