Cada any fan pràctiques al nostre
institut persones molt joves que estan estudiant per ser professores o
educadores. Una d’elles va acceptar venir a la classe de la Revista per ser
entrevistada per l’alumnat. Al llarg de gairebé una hora va contestar totes
les nostres preguntes sobre diferents aspectes de la seva vida, la seva
formació i les seves propostes per millorar l’educació. Ens va confessar, a
més, que era el primer cop que, d’alguna manera, estava conduint una classe.
Tots nosaltres vam quedar captivats per la seva simpatia, els seus
coneixements i la seva confiança en les
relacions humanes. Creiem que, sens dubte, serà una gran professora.
|
|
Entrevista a una futura professora
La il·lusió de qui comença
Energia jove
per a la renovació psicopedagògica
CLARA JOLONCH / ANNA MARIA PÉREZ
Ens podries donar les
teves dades personals?
Em dic Cristina
i sóc de Sant Carles de la Ràpita, al sud de Catalunya. Tinc 24 anys i he
acabat la carrera de Psicologia.
Quan vas decidir
estudiar Psicologia?
Fa uns anys vaig començar
a fer la carrera de mestra en educació infantil a la Universitat de Barcelona,
però no em va convèncer. Així que la vaig deixar i vaig decidir estudiar
Psicologia.
Per què vas escollir
Psicologia i no qualsevol altra cosa?
Perquè la psicologia és
una disciplina molt general. Em va interessar especialment la part clínica,
poder tenir contacte amb la gent i poder ajudar-la.
Va ser un camí llarg?
Quan comences a fer una
carrera penses que són molts anys estudiant i que no s’acabarà mai, però quan
va passant el temps t’adones que cada cop falta menys per acabar.
Quins són
els teus plans per al futur?
No m’agrada la
monotonia, per això desitjaria trobar una feina on m’ho passés bé, pogués
aplicar tot el que he estudiat aquests anys i anés cada dia amb moltes ganes de
treballar.
T’agradaria seguir
estudiant o únicament tens ganes de començar a treballar?
Quan estava acabant la
carrera tenia moltes ganes de començar a treballar, però ara que ja l’he
acabat, també vull continuar estudiant per tenir més coneixements, perquè mai
no tenim la certesa que fem el que és més corrrecte.
Per què vols ser professora?
Perquè penso que puc
aportar-hi moltes coses bones. M’interesso molt pels alumnes i puc contribuir a
millorar el sistema.
Sempre has volgut ser
psicòloga?
El meu somni de
petita era ser carnissera, però quan vaig créixer el que més em va cridar
l’atenció va ser la carrera de Magisteri. Els meus pares em van recolzar
plenament quan vaig començar els estudis de mestra, però quan els vaig dir que
volia ser psicòloga no ho van fer tant.
On t’agradaria
treballar?
No sé ben bé on m’agradaria
treballar, però el que sé és que no voldria treballar sempre al mateix lloc,
m’estimo més canviar d’aires i poder exercir en llocs diferents.
Ara mateix, estàs
treballant?
En aquests moments estic de cambrera per guanyar diners i pagar-me
els estudis, però opino que aquesta feina també serveix per aprendre a
relacionar-te amb els altres. Sempre s’aprèn de qualsevol cosa.
/ SOCIETAT / SETEMBRE 2012 /
|
El curs no comença amb normalitat
Concentració de la comunitat educativa de Sant Boi
Es preveuen noves mobilitzacions
Reporters: NAIARA GONZÁLEZ i MAX GONZÁLEZ/ Redacció: JORGE
LÓPEZ
El dimarts 25
de setembre la comunitat educativa de Sant Boi es va manifestar a la Plaça de
l’Ajuntament de la nostra població per protestar contra la precarització de
l’ensenyament públic. L’acte va començar a les 17:30 hores i al llarg d’una
hora s’hi van fer tota mena d’accions i de parlaments reivindicatius.
La
concentració va ser convocada per gairebé tota la comunitat educativa de Sant
Boi: AMPAS, les assemblees de treballadors dels centres escolars, els
col·lectius de professors (per exemple, la coordinadora de docents Sant Boi en
Lluita) i la majoria d’organitzacions
sindicals (CCOO, USTEC, UGT i CGT). Els manifestants gairebé omplien tres
quartes parts de la plaça. Segons l’Agència Catalana de Notícies s’hi van
aplegar 300 persones.
La comunitat
educativa volia denunciar que les retallades del Departament han suposat una
disminució de les dotacions del professorat dels centres que comportarà una
disminució de la qualitat de l’educació pública. En un plànol més local, també
criticaven que no s’havien acabat a temps les obres de l’Escola Gaudí i que l’alumnat
adscrit a aquest centre havia d’estar un any més a l’edifici de l’Escola Sant
Boi.
Els
concentrats van exhibir pancartes reivindicatives, van fer soroll constantment
amb xiulets i van fer una cadena humana que va envoltar l’edifici de
l’Ajuntament. El professorat, a més, va portar-hi ninots que representaven els
companys que s’havien quedat sense feina als seus centres com a conseqüència de
les retallades. L’acte va acabar amb la lectura d’un manifest subscrit per tota
la comunitat educativa i amb el lliurament d’una carta reivindicativa a les
autoritats municipals.