Societat

/ SOCIETAT / NOVEMBRE 2012/
 
Cada any fan pràctiques al nostre institut persones molt joves que estan estudiant per ser professores o educadores. Una d’elles va acceptar venir a la classe de la Revista per ser entrevistada per l’alumnat. Al llarg de gairebé una hora va contestar totes les nostres preguntes sobre diferents aspectes de la seva vida, la seva formació i les seves propostes per millorar l’educació. Ens va confessar, a més, que era el primer cop que, d’alguna manera, estava conduint una classe. Tots nosaltres vam quedar captivats per la seva simpatia, els seus coneixements i la seva confiança en les relacions humanes. Creiem que, sens dubte, serà una gran professora.

(foto: David Castillo) La Cristina no va defugir cap de les nostres preguntes
 Entrevista a una futura professora
  La il·lusió de qui comença
Energia jove per a la renovació psicopedagògica

CLARA JOLONCH / ANNA MARIA PÉREZ

  Ens podries donar les teves dades personals?

  Em dic Cristina i sóc de Sant Carles de la Ràpita, al sud de Catalunya. Tinc 24 anys i he acabat la carrera de Psicologia.

  Quan vas decidir estudiar Psicologia?

  Fa uns anys vaig començar a fer la carrera de mestra en educació infantil a la Universitat de Barcelona, però no em va convèncer. Així que la vaig deixar i vaig decidir estudiar Psicologia.

  Per què vas escollir Psicologia i no qualsevol altra cosa?

  Perquè la psicologia és una disciplina molt general. Em va interessar especialment la part clínica, poder tenir contacte amb la gent i poder ajudar-la.

  Va ser un camí llarg?

  Quan comences a fer una carrera penses que són molts anys estudiant i que no s’acabarà mai, però quan va passant el temps t’adones que cada cop falta menys per acabar.

  Quins són els teus plans per al futur?

  No m’agrada la monotonia, per això desitjaria trobar una feina on m’ho passés bé, pogués aplicar tot el que he estudiat aquests anys i anés cada dia amb moltes ganes de treballar.

  T’agradaria seguir estudiant o únicament tens ganes de començar a treballar?

  Quan estava acabant la carrera tenia moltes ganes de començar a treballar, però ara que ja l’he acabat, també vull continuar estudiant per tenir més coneixements, perquè mai no tenim la certesa que fem el que és més corrrecte.

  Per què vols ser professora?

  Perquè penso que puc aportar-hi moltes coses bones. M’interesso molt pels alumnes i puc contribuir a millorar el sistema.

  Sempre has volgut ser psicòloga?

  El meu somni de petita era ser carnissera, però quan vaig créixer el que més em va cridar l’atenció va ser la carrera de Magisteri. Els meus pares em van recolzar plenament quan vaig començar els estudis de mestra, però quan els vaig dir que volia ser psicòloga no ho van fer tant.

  On t’agradaria treballar?

  No sé ben bé on m’agradaria treballar, però el que sé és que no voldria treballar sempre al mateix lloc, m’estimo més canviar d’aires i poder exercir en llocs diferents.

  Ara mateix, estàs treballant?

  En aquests moments estic de cambrera per guanyar diners i pagar-me els estudis, però opino que aquesta feina també serveix per aprendre a relacionar-te amb els altres. Sempre s’aprèn de qualsevol cosa.


 / SOCIETAT / SETEMBRE 2012 /


(foto: Max González) El professor Álvaro Martínez al costat del ninot que representa que les retallades l’han deixat sense feina

El curs no comença amb normalitat
Concentració de la comunitat educativa de Sant Boi
Es preveuen noves mobilitzacions


Reporters: NAIARA GONZÁLEZ i MAX GONZÁLEZ/ Redacció: JORGE LÓPEZ
El dimarts 25 de setembre la comunitat educativa de Sant Boi es va manifestar a la Plaça de l’Ajuntament de la nostra població per protestar contra la precarització de l’ensenyament públic. L’acte va començar a les 17:30 hores i al llarg d’una hora s’hi van fer tota mena d’accions i de parlaments reivindicatius.

   La concentració va ser convocada per gairebé tota la comunitat educativa de Sant Boi: AMPAS, les assemblees de treballadors dels centres escolars, els col·lectius de professors (per exemple, la coordinadora de docents Sant Boi en Lluita) i la  majoria d’organitzacions sindicals (CCOO, USTEC, UGT i CGT). Els manifestants gairebé omplien tres quartes parts de la plaça. Segons l’Agència Catalana de Notícies s’hi van aplegar 300 persones.

   La comunitat educativa volia denunciar que les retallades del Departament han suposat una disminució de les dotacions del professorat dels centres que comportarà una disminució de la qualitat de l’educació pública. En un plànol més local, també criticaven que no s’havien acabat a temps les obres de l’Escola Gaudí i que l’alumnat adscrit a aquest centre havia d’estar un any més a l’edifici de l’Escola Sant Boi.

  Els concentrats van exhibir pancartes reivindicatives, van fer soroll constantment amb xiulets i van fer una cadena humana que va envoltar l’edifici de l’Ajuntament. El professorat, a més, va portar-hi ninots que representaven els companys que s’havien quedat sense feina als seus centres com a conseqüència de les retallades. L’acte va acabar amb la lectura d’un manifest subscrit per tota la comunitat educativa i amb el lliurament d’una carta reivindicativa a les autoritats municipals.