/ L’INSTI /
GENER 2013 /
Un
teòleg ens parla del món en què s’ambienta La
vida de Brian
Al desembre vam projectar La vida de Brian en
l’assignatura Va de Cine. Quan es va estrenar aquesta pel·lícula, els seus
realitzadors –els membres del grup Monty Python- van declarar que no volien
fer broma dels sentiments religiosos de la gent, sinó de les pel·lícules de
romans i de fets bíblics realitzades per Hollywood. Aquestes pel·lícules
presenten la societat antiga de manera molt idealitzada, sense tenir en compte
que aquella societat, com totes, també tenia força aspectes i elements
ordinaris, prosaics, lletjos, ridículs, criticables –i que el mateix
Jesucrist va criticar: per exemple, guarint malalts en dissabte, el dia en
què els jueus prohibien fer cap activitat, o rebutjant la lapidació de les
persones (“qui estigui lliure de pecat que llanci la primera pedra.”) Per això, per comprendre millor el món en
què s’ambienta la pel·lícula i, per tant, el sentit de les bromes realitzades
pels Monty Python, vam demanar al Goyo –Gregorio López-, un teòleg molt obert
i poc convencional d’un corrent protestant, que ens parlés del vessant
històric de Jesús i dels pobles jueu i romà d’aquell temps. Volíem entendre
molt especialment per què el poble jueu esperava la imminent arribada d’un
messies, esperança probablement aprofitada en benefici propi per falsos
profetes i xerraires de tota mena, talment com es critica en algunes de les
escenes més hilarants de la pel·lícula. La conferència també pretenia que
l’alumnat s’adonés que com més coneixements històrics, humanístics i
científics tingui, més gaudirà del cinema i de l’art en general. Us hem
seleccionat diversos fragments d’algunes de les cròniques que van fer els
alumnes de l’assignatura sobre el que ens va explicar el Goyo a classe el
dimecres 16 de gener.
|
 | |
|
DÈBORA
LÓPEZ PANIAGUA. - El teólogo Gregorio
López empezó la conferencia asegurando que Jesucristo es un personaje histórico
de hace 2.000 años.
Nos
explicó que puede haber dos maneras diferentes de acercarse a esta figura. Una
podría ser teológica –el acercamiento a las cuestiones divinas- y otra podría
ser la antropológica –el acercamiento al hombre. Según Gregorio, esta segunda
manera es más nueva. Y es por la que optó en su conferencia.
Realizada esta pequeña introducción, Gregorio pasó a hablarnos de los
dos grupos que había en Jerusalén, la capital de Israel hace dos mil años. Por
un lado estaba el pueblo judío, un pueblo que llevaba siglos en aquel territorio, que leía
los 39 libros del Antiguo Testamento, y que, teniendo presente figuras de tales
libros, esperaba la llegada de un mesías que los liberara de la potencia
extranjera que los había invadido. Por otro lado estaban los romanos, la
potencia invasora. Eran unos imperialistas y a ellos lo único que les
interesaba era que el pueblo judío permaneciera sometido, sin rebelarse.
Gregorio concluyó su charla explicando por qué había tanta gente
interesada en que Jesús muriera. Muchos judíos habían depositado muchas
expectativas en Jesús, y estas no se habían cumplido. Habían pensado que era el
mesías y que les liberaría de los romanos, pero no fue así, pues contravenir
algunas tradiciones judías o dejarse apresar para morir en la cruz no era lo
que entendían por un mesías. A los romanos también les interesaba su muerte:
habían comprobado que Jesús era capaz de mover al pueblo y pensaban que podía
ser un elemento distorsionador de la dominación romana en aquella zona.
GEMMA GALLACH DAURA. – El Gregorio ens va
explicar que molts jueus pensaven que Jesús els havia mentit i que per això van
posar-se en contacte amb els romans per acabar amb ell. També ens va asegurar
que la crucifixió de Jesús va ser un fet històric.
