/
ESPORTS / OCTUBRE 2013 /
El passat més de juny l’alumnat de La
Revista va fer una entrevista a l’alumna Naiara Galea. La fi del curs, però,
va impedir que aparegués a les nostres pàgines. I ara que comença el nou any
acadèmic, hem cregut de gran interés publicar-la. Molts ja coneixeu que la
Naiara està enguany al grup E de Tercer d’ESO del nostre Institut, però
potser no sabíeu que és una nedadora federada del Club Natació Atlètic
Barceloneta. La passió per la natació li va venir, de fet, de ben petita, i
ben aviat –quan tenia deu anys- va començar a participar en competicions
d’aquest esport. Tot i que s’estima sobretot la braça, l’any passat va ser
campiona d’Espanya en 200 metres estils. I enguany ha estat segona. Però no
importa en quina posició quedi, per nosaltres la Naiara sempre será una
campiona, perquè ens ha ensenyat el vertader significat de l’esforç i el
sacrifici.
|
Entrevista
a Naiara Galea
"Sense la natació
sento que em falta alguna cosa"
L’alumna
de Tercer d’ESO ens parla del seu esperit nedador
 | |
|
TATIANA GUEVARA /
JORGE LÓPEZ / RAQUEL PUEYO / ALISON MICHELLE SHUNTA
Com
va començar el teu interés per la natació?
De petita m’agradava
molt l’aigua i el meu pare m’apuntava a cursets de natació. Un monitor va veure
que tenia possibilitats en aquest esport i això va fer que encara tingués més
ganes de practicar-lo.
Ha influït la teva familia d’alguna manera
en la teva decisió de ser nedadora?
Sí.
L’amor per l’esport em ve de la familia: la meva mare fa balls de saló, el meu
pare va ser jugador de beisbol i ara dos dels meus germans –en tinc tres- també
juguen a beisbol.
Quant
entrenes a la setmana?
Entreno tots els dies de la setmana menys els
diumenges. Alguns dies, a més de l’entrenament de les tardes, també tinc
entrenament al matí. Llavors em llevo a les cinc del matí per entrenar de sis a
vuit.
Quan
competeixes?
Cada dos o tres setmanes.
Com et
prepares abans de competir?
Fent un escalfament de dos kilòmetres, movent els
braços, fent salts, donant-me copets als braços…
Segueixes
alguna dieta especial?
Haig de menjar força. Molta pasta la setmana
abans de la competició i molt arrós la setmana posterior. També prenc força
ferro i complements vitamínics després dels entrenaments.
Què és
el que més et motiva en les competicions?
La presència de la meva familia i pensar que
puc arribar en primer lloc.
Has tingut cap
lesió important?
Sí.
Al 2012 vaig tenir una inflamació al genoll que em va impedir competir a
l’estil braça. I no fa gaire vaig tenir una altra als dits dels peus. D’altra
banda, força vegades m’he fet contractures musculars als entrenaments.
Creus
que la teva pràctica esportiva perjudica els teus estudis?
La veritat és que sí. Com que entreno matí i
tarda, em llevo molt d’hora i tan sols puc dormir cinc o sis hores, és lògic
que el meu rendiment escolar no sigui l’òptim. A vegades estic tan cansada que
no puc fer tots els deures.
I doncs? Per què
segueixes competint?
Perquè sense la natació no estic competa, sento que em falta alguna
cosa. A més, aquest esport m’ha ensenyat a valorar l’esforç i el sacrifici per
aconseguir el que vull.
Tens
cap ídol?
L’Erika Villaécija, campiona en estil crol, i el
Rafael Muñoz, campió en estil papallona.
Ànims,
Naiara, que arribis tan lluny com ells!
/ ESPORTS / MAIG 2013 /
Entrevista
a Max González
“La
confiança que em dóna el rugbi no la trobo en cap altre esport”
L’alumne
de Tercer d’ESO H ens parla de la seva passió pel rugby
El Max González és un jugador de l’equip infantil de
rugbi la Unió Esportiva Santboiana. Ja fa deu anys des que va començar a
practicar aquest esport i en l’actualitat la seva posició en l’equip és d’scrum –un dels jugadors clau, perquè
ha de placar, ser ràpid i tenir una visió de conjunt. Encara que ha tingut
lesions importants, cap no ha aconseguit desmoralitzar-lo ni fer que
abandonés els terrenys de joc. A més a més, ens ha confessat que el rugbi ha
fet que confiï més en ell mateix. I d’això, nosaltres, després d’haver
comprovat la seguretat i l’entusiasme amb què ens va parlar del tema a la
classe de La Revista, no en tenim cap dubte.
|
 | |
|
ALISON MICHELLE SHUNTA FONSECA
Per què vas escollir aquest esport?
Perquè
és l’únic que m’agrada i, a més, és l’únic que m’inspira confiança en mi
mateix.
Els teus pares et donen suport amb el
rugbi?
Al
principi no els agradava, perquè no volien que em fes mal, i, a més, deien que
era un esport violent, però amb el temps es van adonar que hi gaudia molt i que se’m donava bé.
Quin ha estat el millor partit de la teva
vida?
Un que
vam jugar contra el Quirze del Vallés, perquè vam fer 147 punts.
Algun cop has pensat que hauries de deixar-ho?
Algun
cop sí, quan vaig tenir una lesió important a les espatlles i vaig estar força
temps de baixa. Però ha estat l’única vegada en què em va venir al cap que si
no em recuperava, hauria de deixar-ho córrer… I pensa que he tingut moltes
d’altres lesions: tres esquinços de segon grau, un braç trencat dos cops, un
trencament fibrilar…
Quants títols has assolit al llarg de la
teva vida esportiva?
He guanyat
dos campionats d’Espanya i d’altres dos de Catalunya.
Acostumes a respectar les regles del joc?
Sí, les respecto, però accions fortes
físicamente com els placatges també formen part de les normes…
I has tingut cap
conflicte al camp?
La veritat és que en algunes ocasions sí
que he tingut desacords amb algun arbitre. I a vegades també m’he vist implicat
en alguna picabaralla amb els jugadors de l’altre equip…
Al teu parer, quins són els millors equips
de rugbi de l’Estat espanyol?
El Cau
de València, el Marbella, el Caja Sol i, és clar, nosaltres: la U.E.
Santboiana.
Tens bona relació amb els teus companys
d’equip fora del camp?
És
clar que sí. A vegades ens reunim tots i anem a dinar o a fer d’altres
activitats socials.
/
ESPORTS / 25 FEBRER /
Victoria merecida del Marianao Poblet contra el Gavà
Papel destacado del alumno Ettaib Marso (3º ESO F)
en su
posición de medio
 | |
|
(CRÓNICA
DE ETTAIB MARSO). - El pasado 23 de febrero los jugadores del Marianao Poblet
Cadete A conseguimos una victoria muy merecida en un campo muy difícil, el del
Fútbol Club Gavà, el segundo clasificado en el grupo 1 de la Liga Preferente de
Catalunya. Nuestro equipo venció por un merecido 1-2 en un partido trepidante.
El
partido empezó puntualmente a las 18 horas y fue pitado por el árbitro Juan
González.
Durante los primeros 45 minutos el Gavá tuvo mayor posesión de la pelota
y en el minuto 30 marcó el 1-0 por un fallo defensivo de nuestro equipo.
Después de los diez minutos de descanso saltamos de nuevo al campo con
la mentalidad de que había que sacar el partido adelante.
Empezamos apretando arriba durante los siguientes cuarenta minutos
jugando con un 4-4-2, una táctica que utilizan muchos equipos para atacar a la
contra.
Finalmente,
cuando sólo quedaban siete minutos para el final, empezó a cambiar la
orientación del partido. Primero, en el minuto 35, tras un mal despeje del
porteró del Gavà, marcamos un gol a puerta vacía que puso el marcador en 1-1.
Y, finalmente, en el tiempo de descuento, cuando sólo quedaba un minuto para
acabar el partió, supimos aprovechar una jugada que acabó en gol y nos permitió
vencer el encuentro con un definitivo 1-2.
En la
actualidad ocupamos la sexta posición en la liga de nuestra categoría, pero con
esta victoria hemos demostrado que podemos aspirar a muchísimo más.
/ ESPORTS / SOCIETAT / 23 FEBRER /
 | |
|
Neu a Sant Ramon
Crònica d’una sessió de jogging
ben especial
(JORGE).
- Totes
les sessions de carrera són plaents, però la de dissabte va ser ben especial,
perquè sabia que tard o d’hora em trobaria amb la neu. Així que em vaig llevar
força content, em vaig posar el xandall i els complements adients per
protegir-me del fred i a les 9:45 tancava la porta de casa. I, sense fer cap
mena de marca especial, ben aviat, a les 10:20, ja era davant de la porta
principal de l’ermita de Sant Ramon, després d’un llarg i intens pla seqüència
de 35 minuts. Faig servir aquesta expressió cinematogràfica perquè anava tan
meravellat contemplant l’estranya i bella aparença –tota emblanquinada- de la
muntanya de Sant Ramon, que tinc la sensació que no vaig parpellejar ni un sol
cop al llarg de la carrera.
I a dalt, és clar, mainada eufòrica
llançant-se boles de neu i adults astorats fent fotos d’una muntanya que fins
llavors creien conèixer molt bé. Com que vaig trobar-hi dos coneguts –l’Ariadna
i el Jaume- que portaven càmera, i com que aquell dia no m’importava gaire
caure en una petició ben típica i convencional, els vaig demanar que sisplau em
fessin una foto. L’acabo de rebre.
Espero que us faci gràcia veure l’ermita amb aquest aspecte.
/ ESPORTS
/ 21 GENER 2013 /
 | |
|
¡Corre, Xeray, Corre!
Un alumno de Tercero
de Eso compite en Moto 2
CLARA
JOLONCH / Foto inferior: DAVID CASTILLO
Xeray
Vargas, un alumno del grupo F de Tercero de ESO, nos habló en la asignatura de
la Revista un poco sobre su actividad como piloto de carreras en el mundo de
las motos. Su relación con este mundo viene de lejos: Xeray consiguió una moto
de plástico cuando tenía tan sólo un año de vida. A los 3 años ya conducía una
de gasolina y a los 4 ya empezó a competir.
Su
propio padre es el propietario del equipo en el que se encuentra actualmente:
el El MTR TEAM. Antes lo formaban 10 pilotos, pero su padre, finalmente,
decidió centrarse sólo en su hijo, y ahora Xeray tiene para él los tres
mecánicos del equipo.
Los
fines de semana o bien se dedica a entrenar o a competir por toda España con
una moto de 600 cm3 . En cada
carrera puede conseguir bastante dinero: si queda entre el 10º y el 15º, gana
500€; entre el 5º y el 10º gana 1.000€; y si queda en primera posición, puede
llegar a ganar hasta 3.800 €. Pero Xeray no se
gasta el dinero, siempre lo guarda por si acaso, ya que reparar una moto puede
costar hasta 30.000€.
Ha
sido el piloto más joven en puntuar en Moto 2 y gracias a eso tiene un récord
mundial. También le invitaron a un campeonato de Europa que se celebró en
Italia.
La
peor caída que ha tenido fue en un campeonato de Europa, pasó una curva a unos
200 km/h y se hizo varias heridas. Aunque, claro está, esa no ha sido la mayor
velocidad que nuestro jovencísimo piloto ha alcanzado: en una recta ha llegado
a los 280 km/h.
Puede
que Xeray no sea un chico muy centrado en los estudios y que no se concentre en
clase, pero a la hora de coger una moto saca un carácter totalmente diferente.
Como él mismo dijo: “Hasta en un entrenamiento tienes que salir concentrado
para la carrera.”
ESPORTS
/18 de gener del 2013/
 | |
|
Un alumne del grup F de Tercer d’ESO
en el cim de l’esport català
L’equip
de l’Arnau Subirachs es proclama campió de Catalunya de futbol americà
Els
Pioners de l’Hospitalet, l’equip en què juga l’alumne de Tercer d’ESO Arnau
Subirachs, s’ha proclamat campió de la X Copa Catalana de Futbol Americà en
la categoría cadet. Els Pioners, que havien vençut en semifinals als Barberà
Rookies (21-6), van derrotar en la final als Puntxarxa Reds de Terrassa al
seu propi camp, les instal·lacions esportives terrassenques de Can Jofresa.
L’Arnau Subirachs va ser un dels jugadors més destacats, tant per la seva
col·laboració en l’atac com pel seu paper cabdal en la defensa a l’hora
d’aturar les accions dels atacants locals. Hem volgut conèixer-lo millor i ha
accedit a parlar a classe de l’assignatura La Revista de la seva passió pel
futbol americà.
|
NICOLE
YANES / NAIARA GONZÁLEZ / ADRIANA MENDOZA
¿Qué sientes cuando entras en el campo?
Siento mucha emoción. También un poco de miedo de que me puedan romper
algún hueso, porque ya me han roto un par de costillas. Pero sobre todo ganas
de jugar y de ganar.
¿Desde cuándo estás en el equipo?
Estoy
entrenando con los Pioners desde septiembre. Pero en verano estuve practicando
cuando podía…
¿Hay alguien que te haya animado para que
te centres en este deporte?
En realidad no. Es más, algunos de mis
familiares decían que el fútbol americano no tiene mucho futuro en Catalunya,
pero yo no les hice caso. Como es lo que más me gusta, ¡sigo para adelante!
¿Piensas seguir jugando y superándote a ti
mismo en el futuro?
Sí.
Quiero centrarme en los estudios para conseguir entrar en una universidad de
Estados Unidos que tenga equipo de fútbol en la NCAA (la Liga Nacional de Universidades). Si es posible, incluso me
gustaría llegar a la NFL (Liga Nacional de Fútbol Americano).
¿De mayor te gustaría ser entrenador?
Sí,
porque tendría mucha experiencia y podría dar a la gente joven que empieza
muchos de los consejos que hoy en día me dan a mí mis entrenadores.
“EL
CAMINO HACIA EL TRIUNFO HA ESTADO
LLENO DE BACHES. Hemos tenido que entrenarnos seis horas a la semana en
un campo de tierra, y con la ausencia de compañeros que tenían otras
obligaciones. Lo peor llegó unos días antes de la final: robaron los cables
de la luz de nuestras instalaciones y tuvimos que realizar el entrenamiento a
oscuras.” (ARNAU SUBIRACHS)
|
